Tret de sortida!





Benvolguts i benvolgudes al blog de Pensament Computacional a l'aula.

Aquí trobareu les diferents activitats i projectes que desenvolupen amb els grups de l'escola que us poden ser útils per inspirar-vos i endinsar-vos al món del Pensament Computacional amb els més petits i no tant petits.

Abans, però... Què és el Pensament Computacional?

El Pensament Computacional és “la unió de diferents formes de pensament elemental per a la resolució de problemes concrets a través de les abstraccions i formalitats i el món real-quotidià” (Wing, 2006).

D’acord amb la mateixa autora, el Pensament Computacional constitueix una nova perspectiva per poder comprendre, analitzar, classificar, modificar i crear la realitat, que es converteix en una gran eina en el món actual, descrit amb les sigles VUCA (Volatility, Uncertainty, Complexity, Ambiguity).

D'altra banda, per què cal treballar-ho a l'aula? A continuació, trobareu un llistat amb alguns beneficis:
  • Augment de la motivació intrínseca a causa d’un augment de confiança i curiositat.
  • Diferent gestió de l’error, veient-se com a oportunitat de millora.
  • Millora de la descomposició de problemes o reptes en passos senzills.
  • Millora en l’aprenentatge a causa de noves dinàmiques de treball, les quals propicien un aprenentatge més actiu i vivencial à aprendre fent.
  • Millora de la capacitat d’extrapolació i retenció de mètodes resolutius, ja que els alumnes comprenen el fonament de forma experiencial.
  • Convida a un ús responsable i conscient de la tecnologia i la programació.
Però a més a més, el pensament computacional també fomenta altres aspectes com ara (de Souza, 2021): 
  • Desenvolupament d’habilitats lingüístiques i numèriques: Per tal de poder crear les instruccions correctes, els infants han de desenvolupar les seves habilitats lingüístiques i numèriques.
  • Estimulació de la creativitat: L’alumnat és convidat a aplicar la seva imaginació per tal de trobar solucions als problemes plantejats i poder trobar emprar els nous coneixements per crear noves propostes a través de la programació.
  • Foment del treball col·laboratiu: Les activitats que es realitzin podran ser desenvolupades de manera individual, però també de formal grupal per tal que puguin treballar les seves habilitats comunicatives i socials a l’hora d’aconseguir un bon resultat en la resolució d’un problema o en la creació de projectes.

És en aquest punt, en què cal considerar el paper de la programació i la robòtica com a eines potencials per al treball d'aquest tipus de pensament que esdevindrà clau en la vida dels i les alumnes.

Així, doncs, cal enfocar la programació no només per a aprendre a programar, sinó per poder ser capaços d’entendre un problema complex dividint-lo en parts més simples per afrontar-les per separat, reconeixent les possibles similituds amb altres problemes anteriors que ja han estat solucionats, per tal que en el seu conjunt puguin donar resposta al problema inicial (Espeso, 2015), en comptes de voler solucionar el problema d’una sola tirada (Garcia 2019).

Finalment, és important conèixer la tipologia d’activitats que es poden emprar: les activitats amb dispositius (plugged activities) i les que no utilitzen dispositius (unplugged activities). És important combinar-les per tal d‘afavorir un aprenentatge significatiu construint nous coneixements a partir de la modificació i assimilació de coneixements ja adquirits.