Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris plugged. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris plugged. Mostrar tots els missatges

Els nostres videojocs

Després de tot un trimestre treballant conceptes varis com ara loops, algorismes i condicionals a través de diverses pràctiques, aquest segon trimestre ha arribat el moment de posar-ho tot en pràctica mitjançant la creació dels nostres propis videojocs.

De moment, cal donar resposta a un seguit de preguntes que ens ajudaran a encaminar-nos:

Quina és la temàtica del joc?

Quin és l'objectiu del joc?

Com s'hi juga?

Quin paper tenen els condicionals? i els bucles? (com els introduirem al codi del joc perquè tingui sentit i sigui coherent amb el joc?)

 




Posem a prova els condicionals i els bucles a Scratch

Durant aquestes setmanes hem començat a posar en pràctica a l'Scratch el que hem après amb diferent activitats sense dispositius sobre els bucles, condicionals i algorismes. Així, doncs, estem creant un joc on tenim dos protagonistes: un ratolí i un tros de formatge. Aconseguirem programar-ho de tal manera que el formatge es mogui aleatòriament cada cop que el ratolí (que el farem moure nosaltres amb les fletxes del teclat) el toqui? Sembla un repte bastant complex, però de ben segur que entre tots i totes i l'assaig-error ens en sortirem.

Amb aquest tipus de pràctica podem entrendre molt millor com funcionen tots aquests aspectes de programació. Ara bé, cal parar molta atenció en els algorismes que construim, perquè segons com siguin, el nostre joc funcionarà d'una manera o d'una altra, o fins i tot, no funcionarà! Es tracta d'una activitat genial per treballar diferents habilitats del nostre Pensament Computacional.





Repte: Descobrim l'algorisme

Amb els alumnes de 3r de primària vàrem crear una petita mostra per treballar els condicionals. Aquesta setmana, amb els i les alumnes de 6è ens hem plantejat el repte de descobrir el codi que hi ha al darrere. Hem vist que no era tan simple com semblava a primera vista.

Així, doncs, a través d'assaig-error hem intentat replicar-ho. Hem fet un rànkig amb les 3 millors versions de codi que han creat. La propera setmana compararem els diferents codis i els analitzarem a través dels resultats finals. 

D'aquesta manera, treballem les habilitats del nostre Pensament Computacional d'una manera lúdica, a través de la descomposició del codi en petites parts per poder crear el nostre propi, reconeixent patrons (identificant si hi ha algun condicional que es repeteix o algun bucle, per exemple), i dissenyant l'algorisme en sí. 


Pràctica Scratch




Diagrames de flux

Els diagrames de flux són una representació visual dels algorismes que ens ajuden a complir un objectiu que ens marquem. Les formes principals que emprarem durant aquest curs seran les següents:


Hem començat mirant un vídeo ben entretingut de la sèrie "Big Band Theory" que ens ha ajudat molt a comprendre el funcionament i l'ús d'aquests. Esteu convidats a veure'l! Segur que també us ajudarà a comprendre'ls una mica.

Després hem fet alguna pràctica en la que teníem les peces sense connectar i ordenades aleatòriament i havíem d'intentar trobar la lògica per crear un diagrama de flux correcte. Es tracta d'un repte que inicialment semblava fàcil però hem vist que no ho és tant! I a més, els diagrames de flux no només són útils per la programació, sinó que també els podem emprar per estructurar qualsevol procés de la nostra vida quotidiana... Sou conscients que simplement per creuar un pas de vianants crear un diagrama de flux ens serveix d'ajuda?

El que cal destacar per fer un bon diagrama de flux són els següents aspectes:

  • Establir-nos un objectiu concret
  • Tenir en compte les diferents formes i el que s'ha de posar en cadascuna d'elles.
  • Establir connexions lògiques 
  • Revisar els diferents camins per trobar errors i arreglar-los (debugging)

Finalment, a través de la coavaluació i autoavaluació hem corregit les nostres creacions. Hem comprovat la importància de fer les connexions correctament, perquè en cas contrari... no ens ajuda!
Així, doncs,

Aprendre a pensar estructurant la informació com en un diagrama de flux fa que desenvolupem el nostre Pensament Computacional perquè ens ajuda a trobar solucions òptimes tot desglossant un problema en diferents parts per poder resoldre-les una a una. En aquest sentit, acostumar-nos a pensar d'aquesta manera millorarà les nostres habilitats per solucionar-los de la millor manera possible, fent que afrontar-nos a ells no sigui un gran repte.



Algorismes

Hem començat el curs analitzant com funcionen els robots que tenim a casa... La rentadora, la conga, fins i tot els mòbils dels pares i mares, les tablets, etc. Hem conversat sobre les diferències entre les persones i les màquines. Com és que les màquines poden fer tantes coses? Tenen un cervell com nosaltres i pensament propi? La resposta és que no, en realitat són els humans els que, a través de la programació, fan que sigui possible tot el que fan els dispositius per nosaltres.

I llavors, què és el fan els programadors? A grans trets, creen algorismes amb un llenguatge que fa possible aquesta comunicació amb les màquines i nosaltres a l'escola en treballarem un d'ells, que és un llenguatge en visual en blocs que ens ajudarà a conèixer aquest llenguatge tan complex.

A partir d'aquí, hem posat en pràctica les nostres habilitats en la creació d'algorismes i hem vist que no és tan fàcil com sembla! Vam començar arreglant un algorisme desordenat per construir un avió de paper i per plantar una llavor. D'aquesta activitat hem après la importància de l'exactitud dels passos que cal donar en un algorismes i l'ordre. Si els passos no estan ordenats l'acció no es pot realitzar.

D'altra banda, amb els petits del cicle també dedicat una sessió a crear l'algorisme per ajudar un pirata a fer el seu recorregut aconseguint tots els tresors i evitant els obstacles. Ha estat un repte una mica complex perquè hem hagut de fer servir fletxes per crear el recorregut, el que significa que hem hagut d'intentar fer una abstracció del nostre pensament per traduir-lo en fletxes. També ens ha costat veure el sentit de les fletxes! Si ens equivoquem amb les fletxes, el recorregut canvia completament i el nostre pirata no aconsegueix el seu objectiu.


Després de crear l'algorisme amb les fletxes, hem tingut un altre repte... Crear diferents algorismes amb el llenguatge Scratch! Es tracta d'un llenguatge de programació en blocs i, abans d'endinsar-nos al món virtual, hem preferit provar-ho amb unes targetes. En diferents grups, hem creat algorismes divertits i algú d'un altre grup l'ha posat a prova. Entre tots i totes hem vist quins errors han comès i hem parlat sobre possibles propostes de millora.



Tret de sortida!



Benvolguts i benvolgudes al blog de Pensament Computacional a l'aula.

Aquí trobareu les diferents activitats i projectes que desenvolupen amb els grups de l'escola que us poden ser útils per inspirar-vos i endinsar-vos al món del Pensament Computacional amb els més petits i no tant petits.

Abans, però... Què és el Pensament Computacional?

El pensament computacional és “la unió de diferents formes de pensament elemental per a la resolució de problemes concrets a través de les abstraccions i formalitats i el món real-quotidià” (Wing, 2006).

D’acord amb la mateixa autora, el Pensament Computacional constitueix una nova perspectiva per poder comprendre, analitzar, classificar, modificar i crear la realitat, que es converteix en una gran eina en el món actual, descrit amb les sigles VUCA (Volatility, Uncertainty, Complexity, Ambiguity).

D'altra banda, per què cal treballar-ho a l'aula? A continuació, trobareu un llistat amb alguns beneficis.
  • Augment de la motivació intrínseca a causa d’un augment de confiança i curiositat.
  • Diferent gestió de l’error, veient-se com a oportunitat de millora.
  • Millora de la descomposició de problemes o reptes en passos senzills.
  • Millora en l’aprenentatge a causa de noves dinàmiques de treball, les quals propicien un aprenentatge més actiu i vivencial à aprendre fent.
  • Millora de la capacitat d’extrapolació i retenció de mètodes resolutius, ja que els alumnes comprenen el fonament de forma experiencial.
  • Convida a un ús responsable i conscient de la tecnologia i la programació.
Però a més a més, el pensament computacional també fomenta altres aspectes com ara (de Souza, 2021):
  • Desenvolupament d’habilitats lingüístiques i numèriques: Per tal de poder crear les instruccions correctes, els infants han de desenvolupar les seves habilitats lingüístiques i numèriques.
  • Estimulació de la creativitat: L’alumnat és convidat a aplicar la seva imaginació per tal de trobar solucions als problemes plantejats i poder trobar emprar els nous coneixements per crear noves propostes a través de la programació.
  • Foment del treball col·laboratiu: Les activitats que es realitzin podran ser desenvolupades de manera individual, però també de formal grupal per tal que puguin treballar les seves habilitats comunicatives i socials a l’hora d’aconseguir un bon resultat en la resolució d’un problema o en la creació de projectes.

És en aquest punt, en què cal considerar el paper de la programació i la robòtica com a eines potencials per al treball d'aquest tipus de pensament que esdevindrà clau en la vida dels i les alumnes.

Així, doncs, cal enfocar la programació no només per a aprendre a programar, sinó per poder ser capaços d’entendre un problema complex dividint-lo en parts més simples per afrontar-les per separat, reconeixent les possibles similituds amb altres problemes anteriors que ja han estat solucionats, per tal que en el seu conjunt puguin donar resposta al problema inicial (Espeso, 2015), en comptes de voler solucionar el problema d’una sola tirada (Garcia 2019).

Finalment, és important conèixer la tipologia d’activitats que es poden emprar: les activitats amb dispositius (plugged activities) i les que no utilitzen dispositius (unplugged activities). És important combinar-les per tal d‘afavorir un aprenentatge significatiu construint nous coneixements a partir de la modificació i assimilació de coneixements ja adquirits.